ACONCAGUA 2012 / 2013

6 de gen. 2013

És la primavera del 2012. Li proposo a l'Eli de pujar a l' Aconcagua per Nadal.
La idea va agafant forma i després de proposar-ho als amics, s'apunten també  l' Anna Ferrer i al cap d'uns dies també la Cristina Bombardó.
Aconcagua des de Plaza Mulas
Un cop tenim els bitllets d'avió (amb Aerolineas Argentinas, via Buenos Aires i Mendoza), la tasca és decidir quina agència ens farà la logística. D'això se n'encarrega l' Anna. Ens decidim per Aconcagua Trek, una agència que s'ajusta a les nostres necessitats.

El dia 21 de desembre marxem de BCN amb 3 hores de retard, i ens ensumem que perdrem el vol d'enllaç  cap a Mendoza, ja que a més hem de fer canvi d'aeroport (de EZE-EZEIZA a AEP-AEROPARQUE). Doncs sí, perdem el vol, i afortunadament Aerolineas Argentinas s'ocupa de tot: trasllat, menjar, hotel....
Finalment, el 22 al vespre arribem a Mendoza, al Hostel Suite, que ja teníem reservat. Allà ens trobem amb la Cristina, que havia marxat el dia abans.

23/12/12: Avui ens trobem amb la Flavia (l'agent de Aconcagua Trek) per concretar les coses pendents i pagar-li la resta de diners. Després, matí d'encàrrecs per Mendoza: fer compres de menjar, tramitar el permís d'ascens a l' oficina del Parque, i lloguer de material a la botiga Pire Mountain Equipment...



Omplint la documentació


L' oficina del "Parque"

A les 14.00 h ens vé a buscar la furgoneta que ens durà a Puente del Inca. A mig camí parem a Uspallata a comprar benzina pel fogonet.
Al vespre, deixem els petates perque l'endemà ens han de pujar les mules. Portem 138 Kg, 18 Kg extres que ens toca pagar.


24/12/12: Visita a Puente del Inca, i transport cap a l'entrada del parc, per la Vall d' Horcones, on ens revisen el permís i ens donen les bosses d' escombraries per les deixalles. 






Aquí comencem a caminar cap a Confluencia, arribant al cap de 3.30h (3.400 mts).

Refugi dels Guardaparque

CONFLUENCIA
25/12/12: Aquest dia l'aprofitem per anar fins al mirador de la cara Sud de l'Aconcagua. El camí és el mateix que per anar a Plaza de Mulas, però abans de creuar el riu d'Horcones, es bifurca cap a la dreta. Són unes cinc hores de camí molt suau, que va bé per aclimatar. A mitja pujada, ens emportem un bon ensurt, un allau de pedres cau just on erem nosaltres quinze minuts abans. Ha anat ben just. Quan arribem al Mirador, una bandera indica aquest punt. Fa molt vent. Tornem cap al campament. Al vespre coneixem al David, un xicot de Manresa, que és la segona vegada que intenta l' Aconcagua.


Mirador de Plaza Francia, 4.200m
Impressionant Cara Sud

26/12/12: Avui el dia és llarg. Toca "patejada" fins a Plaza de Mulas. Ens llevem d'hora perquè les mules han de recollir els petates. El camí és molt planer, i l'únic perill és que vingui un grup de mules i no el vegis.
Arribem a Playa Ancha, que com el seu nom indica, és molt ancha, però també molt llarga. Interminable. Fa vent i fred, i hem d'anar abrigats.
Playa Ancha
Al final cal travessar els rierols que s'hi formen

Al cap de 4h 40' arribem a Piedra Ibañez, on s'acaba el camí pla i comença una mica de pujada. A les 17.30 h, arribem a Plaza de Mulas (4.300 m), passem per la garita dels Guardaparques, i ens instal·lem en els duomos.








A les 19h. mentre sopem la Cris no es troba bé, i decidim anar al servei mèdic. El metge li diagnostica edema lleu de pulmó i MAM moderat. Li punxen dexametasona, i que s'hidrati molt, i que en dues hores torni. Però la cosa empitjora, i al cap d'una hora ja tornem al metge. No es troba bé, te les cames inflades, i nàusees. Li recomanen que dormi a l'infermeria. L' Anna també s'hi queda. Amb tot això, se'ns fan les 23.30 h, i fa molta rasca.


27/12/12: Ens llevem a les 7.00h. Ens arribem a l' infermeria, i allà ja ens expliquen que a la Cristina, durant la nit li han posat oxígen, i que la baixaran amb el primer helicòpter del matí. Així, molt desanimats però alleujats de saber que aviat estarà bé, ens despedim d'ella. Després d'evacuar-la, preparem el seu petate amb totes les seves coses  perquè les mules ho baixin cap a Puente del Inca.
Dediquem la resta del dia a descansar i a fer-nos la revisió medica.

28/12/12: Aquest dia el dediquem a descansar. Durant la nit, ja no ha fet tant fred. Ens visita el David, i coneixem al Harold, un alemany que va sol. Aprofitem per fer higiene personal, i també per visitar l'antic refugi, que ara està abandonat.


Refugi de Plaza Mulas, actualment abandonat

Tot acabant d'esmorzar amb el Harold

A la tarda ens preparem els trastos que demà dissabte comencem a fer el primer porteig de material.

29/12/12: A les nou del matí ens llevem, i encara no toca el sol al campament. L' Eli segueix amb mal de panxa i diarrea, i decideix anar al metge. Les constants són correctes, però li recomanen quedar-se a Plaza Mulas. Així que amb l' Anna, fem el primer porteig, fins a Canadà, el primer camp d'alçada a 4.800m. El camí de pujada, passa per varis llocs anomenats El Semaforo (40 min.), Piedras Conway, (1h 10 min.). Finalment arribem a Canadà (4.800 m, 2h 30 min)





Canadà, 4.800m

30/12/12: Avui l' Eli es troba millor, i ja la deixen pujar fins a Canadà però sense pes. Decidim pujar plegats fins allà, i llavors, amb l' Anna, fem un porteig fins a Nido de Condores. Deixem la tenda desmuntada, amb pedres a sobre pel vent, i la resta de material. Entrem un moment al duomo dels guardaparques, i ens expliquen el millor camí de baixada. L'Eli baixa de Canadà amb el grup del David.
A Canada (4.800 mt.)

Pujant a Nido de Cóndores

El duomo dels Guardaparques, a Nido de Cóndores (5.300 m)
31/12/12: Avui dilluns, a l'Eli tampoc la deixen pujar més amunt de Canadà. O sigui que puja ella sola, amb un walkie-talkie, i material per deixar (menjar, grampons...) i s'hi queda 45 min. per aclimatar. La baixada, la fa amb un grup de japonesos.
A la tarda, anem al metge, i tenim bones noticies: a l' Eli ja li donen permís per dormir a Canadà. 
Al vespre celebrem el Cap d'Any amb el David, i la parella de Luxemburg (Hugin i Caroline).



01/01/13: Ens llevem i esmorzem a les 10h. Preparem les coses per anar a dormir a Canadà, i a les 15h comencem a pujar molt tranquilament. Durant la pujada, passem el grup de japonesos, i a dalt, ens trobem amb l'amic David i els de Luxemburg. Fa molt bona tarda, i després de sopar anem a dormir. Estem una mica estrets, però aixi fa menys fred.
Fent el sopar....
02/01/2013: Ens llevem a les 9:30 i després d'esmorzar, l'Eli i l'Anna, pugen fins a Cambio de Pendiente (5.200 m) amb 1h 30 min. Tot pujant, es troben amb el Harold, l'amic alemany que ha pogut fer cim. Tornem a Plaza Mulas, i anem al servei mèdic. Bones noticies: el metge ja deixar intentar fer cim a l' Eli. Pel Camp Base ja corre la veu que el dia 6 de gener farà bo, serà un "dia de cumbre". La meteo d'internet també ho confirma. Parlem amb el Xavi, un guia català que hem conegut, i ens aconsella fer un canvi de plans per tal de fer coincidir el dia 6 amb el nostre dia de cim: el plan és pujar només en tres dies a cim, fent el primer camp a Cambio de Pendiente (entre Canadà i Nido de Condores) i el segon a Berlín. Aquest planning ens sembla prou factible, ja que així podem descansar un dia al Camp Base abans de tornar a pujar amunt, així que decidim jugar aquesta carta.
Aconcagua des de Plaza Mulas

03/01/2013: Ens llevem tard, esmorzem amb la parella de Luxemburg, i ens diuen que volen seguir el mateix plan que nosaltres. En aquestes ocasions, com més siguem a la festa, millor. Ens dutxem per primera vegada, revisem internet, encarreguem el porter pel dia 05/01/13 de Cambio de Pendiente a Berlin a APA, (Asociación de Porteadores de Aconcagua), una gent molt professional i competent.

La galeria d'art i centre de comunicacions

04/01/2013: Avui comencem l' atac a cim. Després d'esmorzar, pugem molt lentament cap a Canadà. Seguim el plan, que és desmuntar aquest camp i traslladar-lo a Cambio de Pendiente. Les motxiles ara encara pesen més. Quan arribem a Canadà tenim un problema: la tenda dels companys de Luxemburg, ha desaparegut amb el vent! A través del walkie, els porters parlen amb Plaza Mulas, i un altre porter dels APA puja amb una tenda nostre que teníem al duomo.
Continuem pujant cap a Cambio de Pendiente.


El "Sofa", un punt de descans.

Durant la pujada, omplim d'aigua els dipòsits, així no haurem de fondre tanta neu, que aquest any és escassa.


Agafant aigua.

Despres de 4h. de pujada, arribem a Cambio de Pendiente (5.200m). Plantem la tenda i a fondre neu per sopar.





La posta de sol


05/01/2013: Avui toca pujar fins Berlín. No fa gaire bon dia, i fa fred. Arriben els portejadors i els hi donem el material que ens han de pujar a Berlin. Passem per Nido de Condores (5.300m) i hi deixem la tenda que hi teníem estesa, i continuem tirant amunt. És el primer cop que estem a aquesta alçada i es nota. El camí està molt marcat i no cal patir, però també està molt endurit i fa de mal caminar.
Pujant cap a Berlín

Pujant cap a Berlín

Després de 4h des de Cambio de Pendiente, arribem a Berlín (5.900 m). Aquí ha ha antics refugis, i els porters ens han plantat la tenda al costat. 


Berlín.

Durant la tarda, fonem neu a dojo, i comença a arribar el bon temps que ens van prometre.
Fonent neu i fent el sopar.

Ja vé el bon temps.
06/01/13: Dia de "Cumbre". Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, a les 3:30h de la matinada, i després de posar-nos tota la roba, menjar i beure una mica, a les 5:15h comencem a tirar amunt. És de nit i fa rasca. Ens hem de posar escalfadors als guants.


Les primeres llums de pujada

El dia és esplèndit, i no podem deixar passar l'oportunitat de fer cim.



Poc a poc, anem pujant. Per sort, la temperatura també. Anem passant per llocs anomenats "Piedras Blancas" (6.100 m), "Piedras Negras" (6.200 m), i el derruit refugi d'Independencia" (6.400 m).
Piedras Blancas
Independencia 6.400m

Sobre Independencia, molt a prop hi ha el Portezuelo del Viento, que com el seu nom indica, hi ha dies que és impossible de passar pel fort vent. Aquí deixem els grampons, ja que no ens faran falta. El camí està totalment net, tot per terra i pedra.
El Portezuelo del Viento i travessa cap a la Cueva.



Aquí comença una llarga travessa que s'acaba amb una dreta pujada fins a la "Cueva", un altre lloc de parada. Ja trobem gent que baixa, i ens comenten que fins al cim encara queden 3h. Ens ho agafem amb calma, perquè ens trobem bé, però ja portem 7h i estem cansats. Només ens queda la "Canaleta". Aquí ja fa calor. 



Finalment, a les 15:15h, després de 10h, arribem al cim de l'Aconcagua (6.962 m), que tant havíem somiat. És el sostre d'Amèrica, i el punt més alt de la Terra fora de la zona dels Himalaies.
Estem molt contents tot tres, però ens hauria agradat que la Cristina també estigués aquí amb nosaltres. No fa gens de fred i ens trobem bé. Estem 45 minuts a dalt fent fotos i gaudint del paisatge.



Després de gaudir una estona i menjar alguna cosa, baixem pel mateix camí de pujada, però a un altre ritme. La baixada és molt ràpida. Tornem a dormir a Berlín, tal com ho havíem previst.

A la nit el vent bufa molt fort, tant que patim per si la tenda aguantarà.

07/01/2013: Dia de baixada fins a Plaza Mulas. És un dia dur perquè hem de baixar tot el material i estem cansats, però molt contents.


De nou a Plaza de Mulas. Molt contents.

A l'hora de sopar ho celebrem com cal: a la tenda restaurant que hi ha al camp base, i fem un brindis amb el cava que ens va regalar el David.


08/01/2013: Després d'esmorzar i fer els petates per les mules, comencem la llarga tornada fins a l'entrada del parc. Ens despedim dels metges, ja que sense la seva ajuda, les coses potser haurien anat diferent.


Passem pel mateix camí de pujada, però creuem els rius amb més dificultat.


I hem de tornar a travessar la Playa Ancha...



Passem per Confluencia, on descansem, i finalment, després de 6 hores, arribem a l'entrada del Parc, on ens recull una furgoneta que ens durà a buscar els petates de les mules i després a Mendoza, en unes tres hores. 
El dia ha sigut llarg, i per postres, no tenim lloc al hostel. Ens toca buscar lloc per dormir.

Del 09/01 al 12/01 els dediquem a fer turisme per la zona de Mendoza, ja que intentem canviar el vol de tornada, però ja estan plens. Per celebrar el cim, ens regalem un dinar al El Patio de Jesus Maria, i un tast de cerveses a Antares. Visitem les Termes de Cacheuta, anem amb cavall, i visitem la ciutat de Mendoza.

13/01 i 14/01: Vol de tornada amb Aerolineas Argentinas, via Buenos Aires.

Trobareu totes les fotos a: PICASSA











1 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Primer de tot una abraçada parella!! quina il.lusió no? aquí no s'hi ve cada dia! enhorabona pel CIMARRO!!! i quina enveja, sana eh!
Als gairebé 7.000 metracos no hi arriba tothom com ja vau patir al vostre grup, repeteixo enhorabona!

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger.