Ventolau, 5 de maig del 2012

5 de maig 2012

Finalment, després de 3 setmanes esperant el bon temps, podem pujar a Tavascan per provar de pujar al Ventolau. Tenim dos objectius: poder arribar a dalt del cim, i trobar el GPS del Ramon.
Som: el Ramon, la Pilar, el Víctor, l'Eli i jo.
Arribem el divendres a la nit a la Pleta del Prat, i fem plans per llevar-nos el dissabte a les 6 i començar a tirar a les 7h. Però quan ens llevem dissabte el cel està tapat i plovisqueja. Esmorzem i la cosa no millora, així que decidim esperar a veure si el temps s'arregla.
Són les 9 i sembla que el sol vol començar a sortir, així que no ens ho pensem més i posem les pells  i les botes i comecem a pujar per les pistes.

A la Pleta de Gavàs, deixem les pistes i girem a la dreta per pujar pel torrent de Mascarida, fins a un pal de colors on entrem a la dreta a la vall que baixa del coll E del Pic de la Coma del Forn.


Els últims metres els fem amb els esquís a l'esquena ja que el pendent es redressa una mica.

Un cop al coll, traiem les pells i baixem fins ala Coma del Forn amb una neu molt bona, però amb poca visibilitat.

Tornem a posar les pells i enfilem en direcció al coll del Ventolau.


Ja a sota la pala cimera, comencem a fer llaçades fins arribar a sota mateix del cim on deixem els esquís.


Son la 1 del migdia, i el primer objectiu ja l'hem complert.

 Ara ens queda el segon. Així que equipats amb pales i piolets, i després d'orientar-nos amb la foto que es va fer el Ramon el diumenge de Rams a dalt del cim, comencem a garbellar la neu i el gel del cim a veure si aconseguim trobar el GPS del Ramon.

Després d'una hora llarga i sense èxit, decidim que ja és tard i que hauríem de començar a baixar.
Fins als 2.300m la neu està de fàbula: una neu pols sobre una capa més dura que ens deixa girar sense cap dificultat. A partir d'aquí la neu es transforma i ens trobem una neu primavera molt tova on ens enfosem i ja no deixa girar tan bé. Quan arribem a la zona de l'allau, un cop el deixem per sobre, la neu es torna a deixar fer una mica més ja que la sola torna a ser dura.

Finalment, 100 metres més avall ens traiem els esquís i acabem de fer els últims 250m amb els esquís a l'esquena fins al cotxe.

Veure totes les fotos.

1 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona ascensió i esquiada, felicitats! sembla que vau deixar el cim pelat de neu!!llàstima de no trobar el GPS...

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger.