Jamtal, Silvretta. Abril 2016

20 de març 2016

0 comentaris
Aquesta Setmana Santa vam tornar a Àustria. Hi havíem estat el 2010 fent la travessa del massís de la Silvretta i ara hi tornàvem per descobrir les pistes d'esquí de Sant Anton am Arlberg, però no volíem deixar de fer alguna cosa amb esquís de muntanya. Vam decidir aprofitar els dos primers dies que eren els que hi havia millor meteo.

AUGSTENBERG SUD 3.225 m
Vam deixar el cotxe al parking de Galtür (1.585 m) i des d'allà vam pujar per la pista que arriba en 10km fins al JamtalHütte (2.165 m). Des d'aquí vam anar pujant en direcció a l'Steinmannli per continuar en direcció SO per anar a buscar l'entrada a la Chalaus-ferner (gelera de Chalaus).
Al fons les dues Jamspitze i el Dreilanderspitze

Al final de la gelera vam pujar a la Fuorcla Chalaus (3.003), els últims 10 metres amb els esquís a l'esquena, per saltar a l'altra banda de la carena i veure així el nostre objectiu: l'Augstenberg.
Últims metre de la Fuorcla Chalaus

Augstenberg N i S des de la Fourcla Chalaus

Totes les traces pujàven al cim sud, així que nosaltres també ens vam dirigir cap allà. Després d'un petit sifon, vam seguir pujant fins a un punt on vam deixar els esquís i des d'allà uns 150m de desnivell per terreny fàcil fins al cim.
Arribant amb el cim N al fons

Per baixar vam intentar fer un flanqueig per haver d'evitar tornar a posar pells per remuntar la Fuorcla Chalaus. La baixada fins al refugi va ser ràpida, però la neu ja havia començat a endurir-se una mica i no vam poder-la disfrutar.
JamtalHütte, 2.165 m

Al JamtalHütte ja hi havíem estat fent la travessa de la Silvretta, i és un verdader hotel allà al mig de la muntanya.

HINTERE JAMSPITZE 3.156M
Després d'esmorzar calcem botes i posem pells amb la comoditat de les sales calentes per eixugar les botes i guardar els esquís. Avui sortim del refugi amb tots els grups que surten a fer activitat.

Al fons la Hintere i Vordere Jamspitze i el Dreilanderspitze

Seguim la traça que puja en direcció a la Jamtalferner fins a un punt  on nosaltres deixem a la dreta la que puja al Dreilanderspitze, i ens decantem cap a l'esquerre en direcció sud com si volguéssim arribar a la Fuorcla di Urezzas que ens permetria saltar a Suissa. Una mica abans ja ens desviem cap a la dreta per acabar pujant al Jamjoch (3.078 m) un replà entre les dues Jamspitze.
Cap al Jamjoch, 3.078 m

Confirmem que la Hintere és més fàcil, i deixem els esquís casi a dalt per fer els últims 15 metres caminant.
Hintere Jamspitze des del Jamjoch

Arribant al Hintere Jamspitze

Hintere Jamspitze, 3.165 m

La baixada avui sí que la disfrutem. Baixem casi en línia recta cap al refugi, on hi ha més pendent que a la pujada, i vigilant no decantant-nos gaire a la dreta per evitar els sèracs de la gelera, podem baixar per una neu encara força pols.
Primer troç de la baixada

Al refugi ens dutxem, i després de carregar les motxilles baixem per la pista fins al cotxe, sense casi haver de remar gens.

Els dies que ens queden fem esquí de pista primer per l'estació de Iscghl, i després  tres dies pel domini immens de Sant Anton am Arlberg.

BTT Serra d'Espadan, 5-8 desembre 2015

5 de des. 2015

0 comentaris
Aquest pont de la Puríssima hem anat a la província de Castelló a conèixer el parc natural de la Serra d'Espadan. Hem buscat 4 rutes al wikiloc per fer amb btt.

1r dia: Azuebar, bassa de la Dehesa, Chovar:
Conduim fins al poble d'Azuebar on comença la ruta. Veiem les runes del castell d'Azuebar, i mica en mica anem descobrint que estem en terres d'oliveres i cítrics, sobretot mandarines, amb els arbres ben carregats.
Castell d'Azuebar
Arribem al paratge natural de la Dehesa on hi ha un petit llac natural, que diu que és l'únic llac naturalde la Comunitat Valenciana.

Paratge de la Dehesa
A partir d'aquí el camí baixa uns 800m per una pista que està plena de reguerots i pedres grans. Nosaltres l'hem fet a peu. Passem per dins el poble de Chovar i llavors seguim per una pista que va travessant barrancs fins al Collado de Fuente Lobo, on es veu al fons la vall per on hem de seguir pedalant.




Aquest tram de baixada hi ha moltes alzines sureres. Al final hi ha un petit tram de la ruta que es repeteix en sentit contrari per acabar arribant per un altre camí al poble d'Azuebar.
45km i 1300m de desnivell.

2n dia: ruta des de Montanejos:

Avui hem fet un mix dos tracks del wikiloc. Hem pujat en direcció a les antenes seguint parcialment la ruta 6 del centre btt de Montanejos, però al revés. Hem pujat al mirador de Santa Bàrbara. Després ens hem anat enfilant per passar per la Masia de Fuentes per després baixar fins al poble de l'Artejuela.



Des d'aquí ens hem anat enfilant fins als plans del Sabinar per començar a baixar fins al poble de la Monzona, a l'inici del pantà de l'Arenoso.


A partir d'aquí hem seguit la carretera que voreja el pantà fins a Montanejos. Després de la presa, hi ha el “chorro” per on surt l'aigua a pressió. A partir d'aqui el riu s'engorja i casi arribant a Montanejos hi ha la font termal de Los Baños.


Hem baixat a baix el riu i hem seguit pel passeig fins al poble.
58 km,  
Link al track

3r dia: Veo, Font del Monti, Cocons, Tales, Sueras
Avui fem una ruta ques surt del poble de Veo. Hem pujat  a la Font del Monti i després hem baixat per un corriol-trialera. A continuació, entre camps d'oliveres i mandariners hem passast per sota les impressionants Peñas Altas.

Peñas Altas
El camí llavors ha seguit amb una llarga pujada fins al coll de Cocons, on hem seguit una trialera de baixada a Tales que nosaltres hem fet tota a peu. Quan hem arribat a Sueras, com que ja era tard, hem parat a dinar i hem decidit continar fins a Veo per carretera. Avui no hem disfrutat tant, perquè els caminets eren massa tècnics i hem fet bastant troç a peu.


4rt dia: Torralba del Pinar, Fuente de Ayodar, Ayodar
Avui és l'últim dia i hem escollit una ruta més curta per tenir temps de tornar a casa.
Sortim del poble de Torralba del Pinar amb baixada, per continuar pujant fins  a un coll amb bones vistes de la Serra d'Espadan.



La baixada ens ha portat vorejant el riu de Balsa de Rambla que passa pel bonic Pozo Negro, per acabar arribant al poble de Fuentes de Ayodar.

Pozo Negro

Fuentes d'Ayodar
Després hem continuat entre pista i carretera fins al poble d'Ayodar, on hem passat per la Fuente Larga. Des d'aquí hem anat pujant fins a sota el Castillejo per continuar pujant per una pista encimentada fins al Alto del Pinar, amb unes bones rampes finals. A dalt hi ha un observatori.




Hem començat a baixar per una pista que té un curt tram (300m) que s'ha de fer a peu per acabar agafant la carretera que ens ha tornat a Torralba del Pinar. Aquesta ha sigut la ruta que ens ha agradat més.
33km, 1087 m de desnivell

Riu subterrani de les Coves de Sant Josep

Abans de tornar a casa hem anat al poble de la Vall d'Uixó per visitar el riu subterrani de la Cova de Sant Josep, que es visita amb barca. L'entrada val 10 € però val la pena.






Informació útil:
Nosaltres hem anat amb la furgoneta i hem fet ús d'alguns furgoperfectos:
-Aparcament de les coves de Sant Josep. És una gran esplanada esfaltada, hi ha una font, i al matí a primera hora hem trobat els lavabos de la Cova oberts.
-Estació de tren de Segorbe. Hi ha la instal.lació perquè les autocaravanes puguin buidar les aigues grises. Nosaltres hem estat tranquils, i hi havien ben bé unes 6 autocravanes també.
-Camping municipal d'Ayodar. Ens l'hem trobat tancat, i hem acabat dormint al costat de la Fuente Larga.
-A Torralba del Pinar hem dormit al costat de l'ermita de Santa Barbara, des d'on surt el track.

- Per dutxar-nos hem anat dos dies al campingAltomira a Navajas, on per 3 € cadascú ens han deixat dutxar. Bones instalacions. 
A Montanejos hem anat al punt d'acollida del centre btt (link) i ens han deixat dutxar gratuitament.

SETMANA BLANCA A LA VANOISE (Abril 2015)

24 d’abr. 2015

2 comentaris
Feia molts anys que haviem fet unes fotocòpies de la revista Desnivel d'una travessa amb esquís per la Haute Maurienne, fent el cim de l'Albaron, i per fi aquest any ens hem animat  a fer-la. Després d'estudiar-les amb detall i de revisar altres blogs amb rutes per la zona (cegesquí) i buscar altres cims i travesses a la fantàstica pàgina francesa de skitour hem acabat fent una setmana d'esquí de muntanya pel Parc Nacional de la Vanoise que ens ha permès conèixer una zona dels Alps molt agraida per l'esquí de muntanya, on segur que hi tornarem a fer altres rutes que hem anat imaginant durant aquests dies.
Primer hem fet una travessa per la zona de la Haute Maurienne de tres dies i després hem fet una altra travessa de tres dies per la Tarentaisse.
Hem sortit de casa el dissabte 11 d'abril i hem arribat al vespre al poble de Bonneval sur Arc, on  la carretera que puja al Col de l'Iseran queda tallada a l'hivern. Aquí ens hem trobat amb el Víctor i la Pilar, uns amics que ara viuen a Suissa i que feia més d'un any que no vèiem, per fer demà diumenge una sortida junts d'un sol dia.


Diumenge 12 d'abril, Col de la OuilleNoire:
Desnivell: 1.146m
Durada: 5h
Dificultat: S2, S3.
Sense masses presses ens hem llevat i hem esmorzat tots quatre junts a dins de la furgoneta, tot comentant encara les aventures i el dia a dia de tot aquest temps que no ens havíem vist. Així entre pitos i flautes ens hem posat en marxa a les 9 del matí. 

Sortim del matiex poble de Bonneval sur Arc (1.808m) amb els essquís a l'esquena seguint el GR 5 fins a retrobar la carretera que puja al Col de l'Iseran, on ja ens podem posar els esquís. 


Seguim per la carretera fins  a travessar un pont de pedra, i continuem fins al Pied Montet, on girem a la dreta per pujar per un tubet una mica dret on al final ens acabem traient els esquís uns 20 metres, arribant de nou a la carretera (2.476m), al Pont de la Oulietta, on el terreny ja s'aplana una mica.

Seguim tota l'estona la ruta d'esquí que porta al Col de la Ouille Noire fins que arribem al punt 2.941m, a l'Ancient Glacier de la Ouille Noire. Encara ens queden 300m de desnivell i ja son les 2 del migdia, així que decidim tirar avall abans la neu no s'estovi massa, i l'encertem: la neu està primavera al punt, fins al Pied Montet. 

Des d'aquí anem a buscar la carretera per seguir baixant fins al poble de Bonneval, sense desviar-nos pel GR 5 ja que per la carretera hi ha neu fins molt a prop del  poble. Ha sigut un molt bon primer dia, amb una companyia molt bona que ens ha fet molta il.lusió i que esperem poder repetir en moltes altres ocasions.

Dilluns 13 d'abril, pujada al Refugi de les Evettes:
Desnviell: 790m
Durada: 3h.
Dificultat: S2,S3.
Avui comencem la primera travessa que farem per la Haute Maurienne. Com que "només" hem de pujar al refugi de les Evettes ens ho agafem amb una mica de calma. Anem a deixar el cotxe a la vall que baixa del refugi de l'Averole, que és on arribarem el dimecres, podent entrar fins al poblet de La Goulaz. Tornem a peu fins a la carretera principal, a la Bessonaisse, on ens passa a buscar el bus gratuit que vam encarregar ahir, i que ens torna a pujar fins  a Bonneval, des d'on sortim amb els esquís al peus seguint la pista que puja fins a l'Ecot (2.027m). 
Pujant per la pista cap a l'Ecott.
Aquí ens desviem a la dreta tot seguint unes traces molt ben fetes que mica en mica ens van pujant fins al refugi de les Evettes (2.590m). 
Arrivant al refugi de les Evettes.
Des d'aquí es veu la gelera de les Evettes als peus de l'Albaron, amb els sèracs que es desprenen quan la gelera comença a tenir pendent, i també el cim de l'Albaron amb una part de la cresta que haurem de fer per poder arribar-hi.
Gelera de les Evettes i cim de l'Albaron al mig.
El refugi està ple de francesos, un grup d'americans, uns escocessos i uns nois austríacs.

Dimarts 14 d'abril, cim de l'Albaron (3.637m) i travessa al refugi de l'Averole:
Desnivell: +1.150m, -1.400m. 
Durada: 7h
Dificultat: PD-, 3.1, E2. 
Esmorzem a les 6 i a les 7 ja ens posem en marxa. Des del refugi baixem uns 100 metres fins a la gelera per reseguir-la en direcció sud fins que es comença a redressar el terreny. 
Per la gelera de les Evettes, amb la pujada al fons a la dreta.
Gelera, cresta i cim de l'Albaron.
Seguim tota l'estona una traça molt ben feta que va fent una gran essa per esquivar les zones de sèracs de la gelera, i que acaba arribant a la Selle de l'Albaron (3.474m), on comença la cresta.
Arribant a la Selle de l'Albaron.
Aquí ens posem grampons, esquís a l'esquena i ens encordem. La cresta no és difícil, però es fa més llarga del que pensàvem (1 hora). 
Cresta de l'Albaron
Cresta de l'Albaron
Cresta de l'Albaron
Nosaltres anem a poc a poc, i ens adelanten dues parelles. Al final s'arriba a un plateau que acaba amb el cim de l'Albaron (3.637m, 5:30h). 
Plateau i al fons el cim de l'Albaron

Dalt de l'Albaron 3.637m

Baixem en direcció sud-oest per un ràppel de 30 metres (2 ràppels de 15m, hi ha instal.lació i corda fixa) per poder arribar a la gelera du Grand Fond on baixem encara uns metres a peu fins que el pendent es modera per poder calçar-nos els esquís.



Seguim en direcció esquerre per passar per un collet que ens porta a la gelera de Colerin, que seguim sempre en direcció a l'esquerre i que ens permet arribar amb una neu força bona a dalt i més transformada a baix fins al refugi de l'Averole (2.229m).
Refugi de l'Averole.
Són les tres de la tarda, i com que el Miquel no està cansat i el guarda del refugi ens diu que han obert la carretera fins a 150 metres més avall del refugi, el Miquel decideix baixar a buscar el cotxe i pujar-lo, així demà guanyarem molt temps i ens estalviarem una bona patejada (que només farà avui el Miquel, per sort meva).

Dimecres 15 d'abril, Ouille d'Arbéron:
Desnviell: 1.300m
Durada: 7h.
Dificultat: S3. 
Avui esmorzem a les 7 i a les 8 ja estem en marxa, per pujar a la Ouille d'Arbéron. Des del refugi hem de baixar en direcció sud-est fins al Ruisseau du Veilet que travessem i seguim en la mateixa direcció i sempre per l'esquerre de la Crete de la Vallettaz que ens porta al Col d'Arbéron (3.022m) per una sèrie de tubets i cometes.

Ouille d'Arberon des del Col d'Arberon.
Des del coll ens cal fer una giragonsa a l'esquerra per voltejar una gran depressió i arribar així a la cara oest de la Ouille d'Arbéron per on pugem fent unes quantes voltes maria fins enfilar-nos a l'aresta sud-oest on encara pugem una mica més amb esquís (cota 3.350m apox). Des d'aquí pugem amb els grampons una llarga i fàcil aresta de neu i trams de roca fins a dalt de la Ouille d'Arbéron (3.563m).
Pujant per l'aresta.

Dalt de la Ouille d'Arbéron (3.563m)
Baixem pel matiex lloc i sempre buscant les orientacions on la neu està més transformada, ja que en general està força encrostada. Al refugi d'Averole recollim les quatre coses que havíem deixat i acabem de baixar amb esquís 10 minuts més fins al cotxe. Aquí s'acaba la primera travessa, que hem pogut fer tal com teníem previst i amb un temps esplèndid. Baixem a dutxar-nos al càmping de Lanslevillard-Val Cenis i conduim fins a Val d'Isere a la zona de Le Fornet (1.930m), a l'altra banda del col de l'Iseran on també queda tallada la carretera a l'hivern.

Dijous 16 d'abril, Col Pers i Refugi de Prariond:
Desnivell: 1.300m
Durada: 5:30h
Dificultat: S2, S3.
Sortint del Parking de Le Fornet
Comencem la segona travessa que ara fem per la Tarentaisse. Sortim del petit parking del telefèric de Le Fornet (1.930m) seguint la carrtera nevada que puja al Col de l'Iseran fins que travessem el pont de Saint Charles. 
Al fons, no es veu, però hi ha el Col de Pers
Aquí deixem la carretera per anar-nos enfilant pel Grand Torsai i Plates de Vallonet fins acabar arribant al Col Pers (3.009m), limit de l'estació de Val d'Isère. 
Dalt del Col Pers (3.009m)
El dia no és gaire bo, hi ha forces boires, però encara tenim prou visibiltat per baixar fins al refugi de Prariond (2.324m), on ens hi quedarem dues nits. Al refugi només hi ha un altre grup de 7 francesos de Lyon i nosaltres.
Refugi de Prariond

Divendres 17 d'abril, Pointe de la Galise:
Desnivell: 1.000m
Durada: 4:30h
Dificultat: S2.
Quan ens llevem confirmem la meteo que estava prevista: neva i hi ha tanta boira que no es veu res.  Mentre esmorzem comentem la jugada amb els francesos: ells també volen pujar a la Pointe de la Galise però després travessen cap a Itàlia. Decidim que pujarem junts i llavors nosaltres tornarem al refugi. Sortim a les 8 del matí, i amb l'ajuda inestimable del GPS anem pujant per la ruta d'esquí que marca el mapa. 

A mida que anem pujant la neu és més seca, i ben bé han caigut uns 10 cm i no para de nevar. Sense veure res arribem al cim (3.343m) on hi ha una gran fita i després de les fotos de rigor, ens despedim dels francesos que baixaran per la banda Italiana fins al refugi Benevolo.
Dalt de la Punta Galisse (3.343m)
Nosaltres tornem a baixar cap al refugi esquiant fidelment per sobre la traça de pujada amb una neu pols força bona que es transforma en més humida a mesura que ens acostem al refugi. Passem la tarda al refugi fullejant les revistes de muntanya i esperant l'hora de sopar. Avui el refugi està ple, i nosaltres sopem amb 4 francesos de Grenoble.

Dissabte 18 d'abril, Grande Aiguille Rousse, Col du Montet, Col d'Ouille Noire i Le Fornet(Val d'Isère):
Desnivell: +1.600m, -2.000m.
Durada: 10,5 hores.
Dificultat:S2,S3 (F, 2.3, E2).

Avui és l'últim dia. No neva però hi ha tanta boira com ahir. Volem fer una travessa que salta 2 colls per acabar baixant per les pistes de Val d'Isère fins al cotxe, però si no hi ha prou visibilitat tornarem a baixar fins al refugi i tornarem al cotxe pel camí de les Gorges du Malpasset. Els francesos de Grenoble volen pujar a la Petite Aiguille Rousse, així que decidim pujar junts fins al coll entre els dos cims.
Aiguille Rousse al fons.

Mirant enrera la vall.
Quan portem dues hores  la boira es comença a trencar a estones i podem veure a on volem pujar. Tot i així es torna a tapar i acabem fent la resta de pujada amb bastanta boira.
Pujant al collet de la Petite Aiguille Rousse.
Seguim unes traces que porten directament a la Petite Aiguille Rousse (3.432m), on pugem  amb els 4 francesos. Cada vegada la boira sembla que es vol anar obrint més, i amb alguna de les ullades que fa veiem unes traces que segueixen la carena fins al coll entre els dos cims i s'enfilen a la Grande Aiguille Rousse.
Pujant la carena de la Grande Aiguille Rousse.

Pujant la carena de la Grande Aiguille Rousse.

Amb la insistència del Miquel decidim seguir-les i al coll (3.368m) canviem esquís per grampons i piolet per pujar per l'aresta fins a la Grande Aiguille Rousse (3.482m). Com que confirmem que el temps va millorant ens decidim a fer la travessa fins a les pistes de Val d'Isere. Ara comencem a baixar intentant perdre el mínim d'alçada en direcció al Col du Montet (3.185m), tot i així hem d'acabar remontant uns 50 metres. 
Remontant els últims metres del Col du Montet
La baixada per la cara sud és molt empinada, i l'hem de fer sense esquís i baixant d'esquena. 
Baixant els primers metres del Col du Montet.

Traces que deixem sota el Col du Montet.
Un cop ens els tornem a calçar baixem per anar a buscar el llac que es forma a la gelera du Montet(3.000m), on tornem a posar pells i anem remuntant en direcció al coll de l'Ouille Noire amb unes vistes fantàstiques de les muntanyes de la Vanoisse. 

Miquel obrint traça.

A l'esquerra el Col du Montet i a la dreta l'Aiguille Rousse.


Finalment acabem pujant a un collet abans del previst, on veiem unes traces de baixada i que el mapa també hi marca ruta d'esquí. Tot i que és força dret hi acabem arribant amb els esquís (3.284m) a les 17:15h.
Dalt del collet.
Les pistes ja estan tancades així que tenim tot Val d'Isere per nosaltres ( i les retracs i l'helicòpter que posa petards per fer caure allaus que ens provoquen algun ensurt). Baixem 1.300m sols per les pistes fins a Le Fornet, on fa dos dies vam deixar el cotxe. Ha sigut un dia molt llarg però que ens ha fet disfrutar moltíssim. 
De nou al Parking de Le Fornet.


Refugis:
A tots tres refugis ens han tractat molt bé.
-Refugi Evettes: disposa d'aigua corrent, i possibilitat de carregar el mòvil en un endoll del menjador (s'ha de fer cua). Obert a partir del 21 de març. Pertany a la federació francesa.
-Refugi d'Averole: també disposa d'aigua corrent, i possibilitat de dutxa d'aigua calenta per 3€. Pots carregar el mòvil s'hi ho demanes als guardes. Obert a partir del 21 de març. Pertany a la federació francesa.
-Refugi de Prariond: disposa d'aigua corrent, i possiblitat de carregar el mòvil s'hi ho demanes als guardes. És un refugi privat. Guardat a partir del 26 de març.

Tots tres refugis es poden utilitzar de forma lliure pagant un forfait de 10€ aprox que deixes en un sobre a una bústia del refugi.

Si voleu veure totes les fotos: aquí.

Amb la tecnologia de Blogger.